El disseny d’hospitals juga un paper fonamental en la provisió d’instal·lacions rendibles i d’alta qualitat per a qualsevol sistema de salut. Per això és tan important entendre com es dissenyen els hospitals i la influència de l’arquitectura en la salut de les persones.
Els números no siguin favorables: segons un estudi recent, a Espanya tan sols el 48% dels professionals que dissenyen hospitals han rebut formació específica per a això. Aquest estudi conclou que l’arquitectura sanitària tant d’Itàlia com d’Espanya, on s’ha produït la investigació, podria millorar promovent equips multidisciplinaris i millorant l’oferta educativa de manera que s’adapti a les necessitats nacionals.
Més enllà d’aquestes xifres, el que no és qüestionable és que un hospital és un dels edificis més complexos que existeixen.
Sabem que l’objectiu principal de l’arquitectura hospitalària és optimitzar el disseny perquè l’hospital sigui el més segur, eficient i intel·ligent possible. No obstant això, només cal fer una ullada als centres sanitaris d’arreu de món per entendre que això no s’aconsegueix en tants i tants casos.
El fet que l’arquitectura d’hospitals pot literalment millorar la vida dels seus pacients, i que aspectes com els espais, el color o la lluminositat influeixen en l’ànim i la pròpia percepció del cos, l’arquitectura d’hospitals sembla com un dels paradigmes més rellevants de el futur de les societats.
© Copyright. MUSC Shawn Jenkins Children’s Hospital
Millorar els hospitals després de la Covid-19
Pacients infectats barrejats amb persones sanes, passadissos on no cap ni una agulla, espais antiquats i sense capacitat d’adaptació … La pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest els problemes logístics que amenacen la viabilitat dels hospitals de tot el món.
Una situació que ha portat a debat la necessitat de dissenyar els hospitals a partir d’una investigació prèvia molt més gran i posant a l’pacient i el personal sanitari en el centre de totes les mirades.
Al respecte, estratègies com utilitzar volums horitzontals per controlar millor els brots infecciosos, flexibilitzar l’edifici i els seus espais per poder reaccionar davant canvis supins de necessitats, o la separació de circulacions per no barrejar a el personal i als possibles contagiats, semblen vitals.
El punt elemental és entendre que la recuperació dels pacients passa per estudiar el potencial que ofereix el disseny arquitectònic dels centres hospitalaris.
© Copyright. EKH Children’s Hospital
Des de fa uns mesos, un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid, juntament amb l’Institut de Salut Carlos III han desenvolupat una eina capaç d’analitzar i avaluar la qualitat ambiental i funcional de les unitats d’un hospital. Un procés a través del qual es pot estudiar el potencial que ofereix el disseny arquitectònic de el centre en la recuperació dels pacients, sense oblidar les conseqüències en termes econòmics que pot suposar per als hospitals.
Aquesta avaluació de el disseny arquitectònic dels centres hospitalaris es realitza mitjançant la metodologia del “disseny basat en evidències”. El seu objectiu és l’establiment d’una relació directa entre les estratègies de disseny que se segueixen en la construcció dels centres i els resultats mèdics.
Quan la revista Science, 40 anys enrere, es va fer ressò del primer estudi que demostrava que els pacients que comptaven amb vista a entorns vegetals des de l’habitació de l’hospital reportaven menors estades al centre i un menor ús d’analgèsics, es va posar la primera pedra de la tendència número 1 al futur de el disseny hospitalari: la biofília. És a dir: apostar per espais on la natura i la llum s’incorporen amb naturalitat a cada centre sanitari, només redunda en millores a tots els nivells.
Així, aconseguir un entorn assistencial segur i còmode es complementa amb el disseny sostenible, aportant valor a l’edificació, reduint els costos operatius i contribueixen a la recuperació del pacient.
Consideracions i tendències en el disseny de centres sanitaris
La principal tendència en el disseny d’hospitals, i especialment a les residències per a gent gran, és la humanització dels espais mitjançant l’arquitectura i l’interiorisme.
El confort visual, la calidesa ambiental i una estètica amable no poden ser l’excepció sinó la regla general.
Al costat del confort, és obligatori ajudar que els pacients se sentin el millor possible gràcies a l’espai sanitari. A això col·labora el disseny amb, per exemple, la tematització en el disseny d’hospitals infantils, ja sigui a nivell global o per zones concretes. Al respecte, l’Hospital Sant Joan de Déu a Barcelona ha redissenyat diferents àrees d’equipaments per atendre els nens malalts, inspirant-se en la NASA i l’espai per a les sales d’scaners.
Sens dubte, el model ideal que es busca en l’actualitat és el sostenible, basat sovint en el 30/30/30: incrementar l’eficiència energètica en un 30%, reduir el consum d’energia en 30% i utilitzar una proporció d’energia renovable en la barreja d’energies fins a un 30%.
© Copyright. Shirley Ryan AbilityLab
Davant les noves tendències, cal treballar en els conceptes principals de considerar a l’hora d’edificar un centre sanitari:
- La perfecta planificació dels edificis, resistents, flexibles i preparats per a qualsevol eventualitat.
- Pensar en el disseny total (quiròfans, laboratoris, àrees administratives) i deixant buit per a possibles modificacions futures
- Equipació i ambient idoni de les habitacions, posant al pacient en el focus, i sense oblidar als seus acompanyants.
- Decoració i estètica meditada i sempre agradable.
Passos per a dissenyar un hospital
Els grans processos de transformació de la medicina i de la societat, així com els canvis tecnològics que han anat modernitzant els serveis de salut, no sempre han anat aparellats d’uns models arquitectònics adequats i sòlidament perdurables. Per això, hi ha tres conceptes ineludibles sobre els quals s’han de planificar els passos per construir un hospital.
Són els següents:
1. Entorn i anàlisi de la població
Analitzar l’entorn, identificar l’àmbit urbà i la infraestructura viària que l’envolten, així com els estudis poblacionals per saber les taxes d’envelliment, mortalitat, fecunditat, etc. Tot això es tradueix en conèixer l’usuari mitjà que visitarà l’hospital.
2. Model hospitalari
Després d’aquesta anàlisi, toca generar un pla o model hospitalari sobre l’hospital, considerant la distribució i el nombre de llits, les àrees clíniques, consultes, urgències, etc.
3. Disseny logístic i arquitectònic
Un cop tenim el model, el següent pas és dissenyar cada unitat, bloc, àrea …
La revolució en el disseny hospitalari
Dins de tot el que engloba i afecta el disseny d’hospitals, i pensant en un futur que està més a prop que mai, podem parlar d’una sèrie de principis o valors que marcaran l’èxit de la revolució hospitalària que ha de venir.
Començant per una accessibilitat universal i global, per a qualsevol tipus d’usuari; emprar materials reciclables, implantar models flexibles per als canvis de circumstàncies / paradigmes, una recerca constant de l’autosuficiència energètica, el disseny basat en l’evidència científica, la barreja de Big Data i Intel·ligència Artificial mitjançant les TIC, la integració absoluta de la tecnologia hospitalària actual i futura, l’aposta per un hospital més “humà” tant per al pacient com per al personal, o l’aplicació del disseny biofílic en els espais sanitaris.
© Copyright. Khoo Teck Puat Hospital
Exemples pràctics en disseny d’hospitals
El que expressen els hospitals construïts en els últims anys és que els dies d’espais estèrils i excessivament compartits, estèticament lletjos, amb centres propis de l’bloc soviètic a la Guerra Freda, ja toquen a la seva fi.
Una àrdua investigació, la reavaluació constant i una presa de decisions més fonamentada que mai són els vímets amb què treballen els dissenyadors de el sector salut.
Aquest enfocament s’aprecia en llocs com els Maggie ‘s Centres, aquests petits edificis ubicats en els entorns pròxims de diferents hospitals creats per donar suport a les persones que lluiten contra el càncer. Són cèlebres pel seu aspecte creatiu i per haver estat creats per arquitectes de fama mundial com Zaha Hadid, Frank Gehry i Norman Foster.
© Copyright. Maggie’s Centre. Leeds
© Copyright. Maggie’s Centre. Sutton
Una altra bona mostra és el Centre d’Oncologia-Radiació Kaiser Permanente a Anaheim, Califòrnia, en què l’estudi Yazdani va connectar per primera vegada les instal·lacions amb el paisatge. Yazdani va trencar la tendència històrica de col·locar sota terra els centres de tractament de radiació i va acabar portant els serveis de radiació oncològica per sobre de terra i cap a la llum, instal·lant jardins zen i murs vius que es poden veure des de les sales de tractament.
En un nivell més pràctic, i dins de l’interiorisme i els serveis propis hospitalaris, l’Hospital Vall d’Hebron destaca per dues iniciatives recents. Una, és el projecte “SUPERBOX”, és a dir, la creació de caixes amb il·lustracions per cobrir les bosses de sèrum i de quimioteràpia dels nens. I també l’aplicació d’un programa de realitat virtual que relaxa als nens malalts de càncer que s’han de sotmetre a radioteràpia, perquè puguin estar més tranquils durant les sessions i evitar així l’administració de sedants.
Segueix-nos a Twitter i Linkedin, subscriu-te a la nostra newsletter i així podràs mantenir-te a el dia amb les tendències i temes relacionats amb retail.